Reflexion i pens........

Hola de bell nou a tothom!!

Un cop finalitzat el primer semestre del segon curs del Grau d’educació infantil tenc ganes i necessitat d’expressar les meves emocions i sentiments de com l’he viscut.
Personalment pens que ha estat el pitjor semestre viscut fins ara, potser més endavant no opini el mateix, però ara si.
M’he sentit molt estressada, angoixada, trista, nerviosa.... faria un llistat immens d’adjectius amb els quals me pogut identificar. En aquest segon semestre he viscut la millor i pitjor notícia referent a les notes acadèmiques. He tret la meva millor qualificació i he suspès per primer cop una assignatura que no m’esperava en part, la veritat que ha estat com un ”parol d’aigua freda a sobre”.

A mesura que han passat els dies ho he intentat assumir i veure la part positiva, però se me plantegen al cap moltes preguntes referents al pla que estem estudiant, el famós “Pla Bolonia”. No entenc que amb la gran quantitat de treballs que ens donen , tan profitosos, amb els quals aprenem ,exposem i desenvolupem moltíssimes capacitats cognitives hem de fer un examen memorístic. Amb el qual no aconseguim res més que “engolir” el temari i posteriorment “vomitar-lo” per oblidar-lo en poques hores, no li veig cap sentit miri per on ho miri. Pens que és molt més profitós per el nostre creixement aprendre mitjançant la pràctica, l’experiència que d’aquesta manera s’aprèn millor. Ja ho deia aquest cap de setmana passat a les jornades d’educació infantil en Bernard Aucouturier, els infants necessiten experimentar per poder créixer cognitivament i pensar.

Durant aquest semestre he viscut una situació un tant “catastròfica” personalment, i tot m’ha fet sentir-me d’una manera fràgil, sensible, pessimista...Que segur me van influir en la meva persona i estudis. En una ocasió me vaig equivocar a la hora de jutjar a les companyes de classe, però per sort vaig saber rectificant i probablement he crescut com a persona amb aquest error! I pens que m’ha unit més a les meves companyes.

Aquest nou semestre després d’unes merescudes i necessàries vacances “terapèutiques” junt amb en Javi, he vingut amb les piles carregades. Ja hem fet algunes classes amb els nous mestres, tenim matèries molts diverses i que fan “molta gana”. Ara vorem quina metodologia i dinàmiques duen a terme perquè sigui un treball realment profitós i significatiu. De primeres ja sabem que tindrem apart dels treballs, exàmens finals i això ja hem fa por!!

Una miqueta de música!!!

Avui a les 21h quan tornava de la Uni cap a casa, he sentit aquesta cançó per la ràdio..i m'ha enganxat, tot d'una en arribar a casa la he cercat i mirat la traducció.
Personalment la música negra R&B ,hIP-HOP ... m'encanta però a vegades no estic massa d'acord amb la lletra, en aquesta ocasió si, per això la volia compartir amb vosaltres!!!

VOS PRESENT EN JAVI!!

Bona nit a tothom! Fa molts dies que no escric però fins ara ho no he tingut temps ni forces per fer-ho.
Tenc pensat fer una petita reflexió del que ha estat aquest primer semestre i estic fent-la just pugui la penjaré!
Avui tenc "honor i plaer" de presentar-vos el "meu company" com diuen na Mercè i na Montse! jo prefereixo ser més "pastelona" i dir-li el "meu marit" encara que no esteim casats legalment, tenim un compromís enorme entre nosaltres que val més que mil papers signats.
Aquest és en Javi "un navarro de pura cepa", és un gran recolze per a jo, el tenc al meu costat en tot moment encara que esteim a mils de quilòmetres de distància!! Si si!! ho sentiu be!!
Ell ara mateix resideix a Vigo i jo a Menorca, quin xou no??? Doncs si!! i no creieu que no és complicat portar una relació així però amb ganes i il·Lusió es supera tot. Vam viure junts durant un any, però vam decidir que havia de complir el meu somni... estudiar magisteri i que amb el seu ritme laboral era impossible, així que vaig fer les maletes hem vaig despedir de la capital i vaig tornar a Menorca a casa dels meus pares per poder estudiar i ser en un futur pròxim una bona mestra i mare!
De'n Javi vos puc dir que és una persona encantadora, carinyosa i que me cuida moltíssim!! Moltes vegades m'enfat perquè té una forma peculiar i diferent de veure i superar les coses i això fa que ens complementem i que m'ajudi a escalar "muntanyes" que sola no aconseguiria mai!

Be doncs aqui vos deix un trosset més meu!!!i esper en aquests dies poder enllestir aquesta reflexió del semestre!
Una abraçada bloggers!!