FRASE INTERESSANT...

Bona nit!

Estic passant els apunts de la matèria i volia destacar una frase que m'ha agradat i ja l'havia sentit els altres cursos:

" Si m'ho expliques, me'n oblido; si m'ho ensenyes i ho veig, tinc por de no recordar-ho; si ho faig, ho aprenc".

(Elionor Goldschmied - Pensament xinès en boca d'un infant)

Inici del tercer curs!!!

Hola a tothom!!!!!

Després d’un merescut descans i desconnexió de la universitat. Ja hem iniciat de nou les classes... i enguany esteim a tercer!! Qui ho diria??? Ja tenim la meitat del camí fet!!! Estic més a prop d’aconseguir el meu objectiu de ser mestra d’infants.

Aquest curs començ amb moltes il·lusions i nous reptes, si tot va be, el segon semestre marxaré a Itàlia d’ERASMUS a fer el pràcticum a Pistoia. Serà la primera vegada que marxaré sola de viatge tant de temps, però tenc moltes ganes i inquietuds. També realitzarem una exposició que ens fa molta il·lusió al grup, per mostrar a tothom les feines que hem fet, perquè hi ha veritables meravelles!!

Aquest curs serem manco alumnes per uns motius o altres ja no som els mateixos que ens vam trobar el primer dia de classe. Algunes companyes perquè han decidit que ens hem de donar feina en un futur i han augmentat la família, altres que han canviat d’universitat i han marxat...

Per motius personals encara no he pogut assistir a classe i estic fora de l’illa. Tenc moltes ganes de tornar a sa Uib i trobar-me amb totes les companyes, conèixer els nous professors, xalar i aprendre molt aquest nou curs!

Això és tot, els millors desitjos per aquest nou curs i per les noves alumnes de GEDI que venguin amb moltes ganes d’aprendre, xalar i fer MOLTA BONA FEINA!!!!!!

DINÀMICA DEL POSITIVISME!!!

Bona nit a tothom!!!
Fa just una setmana na Erika i na Esther ens van preparar una dinàmica molt polida. Havíem d'esbrinar cadascuna un cartell que teníem col•locat al coll amb el nom d’una companya i que no podíem veure. El joc consistia en que les companys ens anaven dient aspectes i qualitats SEMPRE EN POSITIUS de la persona que tenia el nostre cartell i cada una havia d’ esbrinar el nom.
Va ser molt polit, perquè van sortir moltes coses positives, que potser una mateixa ni pensava d’ella!

M’ha servit com activitat de reforç positiu, per augmentar la meva autoestima!
Molts dies ens podem sentir malament, persones més dèbils, sense ganes de fer ni ser... Però a partir d’ara, cada dia que tengui aquesta sensació de debilitat miraré aquest llistat i de cop recordant la situació, les companyes que van dir-me coses, sé de cop segur que m’ajudarà a pensar i començar el dia de forma diferent!

El meu llistat: Humil
Espontània
Impulsiva
Sap valorar les coses
Bona persona
Responsable
Exigent
Ajuda molt
Sap demanar perdó
Sincera

Sabent tot això m’ajuda a esforçar-me cada dia per ser millorar persona i anar augmentant el llistat!

Gràcies!!!

LA TERANYINA DELS SENTIMENTS I EMOCIONS

Ja fa un dies que vam realitzar a classe d’Educació Emocional la que ha estat i crec que serà la sessió més intensa del grau per a la meva persona.
Fa temps que tenia moltes ganes, fins el punt que s’havia convertit en una “necessitat” d’explicar a les meves companyes com era n’Ana realment i que havia dins el seu cap i cor.
Des de’l dia que vam començar aquesta assignatura vam parlar sobre el que volíem que fos, quines actituds eren necessàries, i va ser just en aquell moment que volia compartir la meva persona amb les companyes.
Vaig aprofitar per mostrar-me amb una dinàmica que acostumem fer al inici de la sessió, estic molt d’acord amb el que va dir na Cris: “Això s’ha convertit amb el dia del protagonista que fan els infants a les escoles” I és ben cert.

Hem va venir al cap modificar una dinàmica de presentació per convertir-la amb “la Teranyina dels Sentiments i Emocions”. Vaig passar molt nervis durant tota la setmana, no sabia si feia el correcte, si ho havia de contar tot, si semblaria un monòleg, si interessaria a les meves companyes, si elles voldrien participar i compartir les seves experiències...
I de sobte dijous 10 de març i són les 9 del matí! Quins nervis tenia a la panxa, el meu cap no podia aturar de pensar si sortiria be, si no tenia ni cap ni peus, si era una tonteria...
Me va saber motl de greu que no ho fóssim tot el grup, però sabia que aquell era el meu moment, havia de parlar, no podia esperar més.
Així doncs entre emocions i llàgrimes vaig sincerar-me a les companyes i explicar-les-hi qui era realment n’Ana Orfila.
Després de fer-ho hem vaig quedar buida, no havia més llàgrimes per treure, ni cap secret amagat dins la meva persona, tot havia sortit i me sentia alliberada. Però el que si hem va fer sentir de forma meravellosa, afortunada i excepcional fou l’actitud de tot el grup. Veure la seva generositat de voler compartir igual que jo la seva persona fou preciós i molt emocionant! No tenc paraules!
Tal i com han dit moltes companyes, aquesta sessió marcarà un abans i un després d’aquest grup.

Moltes gràcies!

Reflexion i pens........

Hola de bell nou a tothom!!

Un cop finalitzat el primer semestre del segon curs del Grau d’educació infantil tenc ganes i necessitat d’expressar les meves emocions i sentiments de com l’he viscut.
Personalment pens que ha estat el pitjor semestre viscut fins ara, potser més endavant no opini el mateix, però ara si.
M’he sentit molt estressada, angoixada, trista, nerviosa.... faria un llistat immens d’adjectius amb els quals me pogut identificar. En aquest segon semestre he viscut la millor i pitjor notícia referent a les notes acadèmiques. He tret la meva millor qualificació i he suspès per primer cop una assignatura que no m’esperava en part, la veritat que ha estat com un ”parol d’aigua freda a sobre”.

A mesura que han passat els dies ho he intentat assumir i veure la part positiva, però se me plantegen al cap moltes preguntes referents al pla que estem estudiant, el famós “Pla Bolonia”. No entenc que amb la gran quantitat de treballs que ens donen , tan profitosos, amb els quals aprenem ,exposem i desenvolupem moltíssimes capacitats cognitives hem de fer un examen memorístic. Amb el qual no aconseguim res més que “engolir” el temari i posteriorment “vomitar-lo” per oblidar-lo en poques hores, no li veig cap sentit miri per on ho miri. Pens que és molt més profitós per el nostre creixement aprendre mitjançant la pràctica, l’experiència que d’aquesta manera s’aprèn millor. Ja ho deia aquest cap de setmana passat a les jornades d’educació infantil en Bernard Aucouturier, els infants necessiten experimentar per poder créixer cognitivament i pensar.

Durant aquest semestre he viscut una situació un tant “catastròfica” personalment, i tot m’ha fet sentir-me d’una manera fràgil, sensible, pessimista...Que segur me van influir en la meva persona i estudis. En una ocasió me vaig equivocar a la hora de jutjar a les companyes de classe, però per sort vaig saber rectificant i probablement he crescut com a persona amb aquest error! I pens que m’ha unit més a les meves companyes.

Aquest nou semestre després d’unes merescudes i necessàries vacances “terapèutiques” junt amb en Javi, he vingut amb les piles carregades. Ja hem fet algunes classes amb els nous mestres, tenim matèries molts diverses i que fan “molta gana”. Ara vorem quina metodologia i dinàmiques duen a terme perquè sigui un treball realment profitós i significatiu. De primeres ja sabem que tindrem apart dels treballs, exàmens finals i això ja hem fa por!!

Una miqueta de música!!!

Avui a les 21h quan tornava de la Uni cap a casa, he sentit aquesta cançó per la ràdio..i m'ha enganxat, tot d'una en arribar a casa la he cercat i mirat la traducció.
Personalment la música negra R&B ,hIP-HOP ... m'encanta però a vegades no estic massa d'acord amb la lletra, en aquesta ocasió si, per això la volia compartir amb vosaltres!!!

VOS PRESENT EN JAVI!!

Bona nit a tothom! Fa molts dies que no escric però fins ara ho no he tingut temps ni forces per fer-ho.
Tenc pensat fer una petita reflexió del que ha estat aquest primer semestre i estic fent-la just pugui la penjaré!
Avui tenc "honor i plaer" de presentar-vos el "meu company" com diuen na Mercè i na Montse! jo prefereixo ser més "pastelona" i dir-li el "meu marit" encara que no esteim casats legalment, tenim un compromís enorme entre nosaltres que val més que mil papers signats.
Aquest és en Javi "un navarro de pura cepa", és un gran recolze per a jo, el tenc al meu costat en tot moment encara que esteim a mils de quilòmetres de distància!! Si si!! ho sentiu be!!
Ell ara mateix resideix a Vigo i jo a Menorca, quin xou no??? Doncs si!! i no creieu que no és complicat portar una relació així però amb ganes i il·Lusió es supera tot. Vam viure junts durant un any, però vam decidir que havia de complir el meu somni... estudiar magisteri i que amb el seu ritme laboral era impossible, així que vaig fer les maletes hem vaig despedir de la capital i vaig tornar a Menorca a casa dels meus pares per poder estudiar i ser en un futur pròxim una bona mestra i mare!
De'n Javi vos puc dir que és una persona encantadora, carinyosa i que me cuida moltíssim!! Moltes vegades m'enfat perquè té una forma peculiar i diferent de veure i superar les coses i això fa que ens complementem i que m'ajudi a escalar "muntanyes" que sola no aconseguiria mai!

Be doncs aqui vos deix un trosset més meu!!!i esper en aquests dies poder enllestir aquesta reflexió del semestre!
Una abraçada bloggers!!