Bona nit a tothom!!!
Fa just una setmana na Erika i na Esther ens van preparar una dinàmica molt polida. Havíem d'esbrinar cadascuna un cartell que teníem col•locat al coll amb el nom d’una companya i que no podíem veure. El joc consistia en que les companys ens anaven dient aspectes i qualitats SEMPRE EN POSITIUS de la persona que tenia el nostre cartell i cada una havia d’ esbrinar el nom.
Va ser molt polit, perquè van sortir moltes coses positives, que potser una mateixa ni pensava d’ella!
M’ha servit com activitat de reforç positiu, per augmentar la meva autoestima!
Molts dies ens podem sentir malament, persones més dèbils, sense ganes de fer ni ser... Però a partir d’ara, cada dia que tengui aquesta sensació de debilitat miraré aquest llistat i de cop recordant la situació, les companyes que van dir-me coses, sé de cop segur que m’ajudarà a pensar i començar el dia de forma diferent!
El meu llistat: Humil
Espontània
Impulsiva
Sap valorar les coses
Bona persona
Responsable
Exigent
Ajuda molt
Sap demanar perdó
Sincera
Sabent tot això m’ajuda a esforçar-me cada dia per ser millorar persona i anar augmentant el llistat!
Gràcies!!!
jueves, 24 de marzo de 2011
domingo, 13 de marzo de 2011
LA TERANYINA DELS SENTIMENTS I EMOCIONS
Ja fa un dies que vam realitzar a classe d’Educació Emocional la que ha estat i crec que serà la sessió més intensa del grau per a la meva persona.
Fa temps que tenia moltes ganes, fins el punt que s’havia convertit en una “necessitat” d’explicar a les meves companyes com era n’Ana realment i que havia dins el seu cap i cor.
Des de’l dia que vam començar aquesta assignatura vam parlar sobre el que volíem que fos, quines actituds eren necessàries, i va ser just en aquell moment que volia compartir la meva persona amb les companyes.
Vaig aprofitar per mostrar-me amb una dinàmica que acostumem fer al inici de la sessió, estic molt d’acord amb el que va dir na Cris: “Això s’ha convertit amb el dia del protagonista que fan els infants a les escoles” I és ben cert.
Hem va venir al cap modificar una dinàmica de presentació per convertir-la amb “la Teranyina dels Sentiments i Emocions”. Vaig passar molt nervis durant tota la setmana, no sabia si feia el correcte, si ho havia de contar tot, si semblaria un monòleg, si interessaria a les meves companyes, si elles voldrien participar i compartir les seves experiències...
I de sobte dijous 10 de març i són les 9 del matí! Quins nervis tenia a la panxa, el meu cap no podia aturar de pensar si sortiria be, si no tenia ni cap ni peus, si era una tonteria...
Me va saber motl de greu que no ho fóssim tot el grup, però sabia que aquell era el meu moment, havia de parlar, no podia esperar més.
Així doncs entre emocions i llàgrimes vaig sincerar-me a les companyes i explicar-les-hi qui era realment n’Ana Orfila.
Després de fer-ho hem vaig quedar buida, no havia més llàgrimes per treure, ni cap secret amagat dins la meva persona, tot havia sortit i me sentia alliberada. Però el que si hem va fer sentir de forma meravellosa, afortunada i excepcional fou l’actitud de tot el grup. Veure la seva generositat de voler compartir igual que jo la seva persona fou preciós i molt emocionant! No tenc paraules!
Tal i com han dit moltes companyes, aquesta sessió marcarà un abans i un després d’aquest grup.
Moltes gràcies!
Fa temps que tenia moltes ganes, fins el punt que s’havia convertit en una “necessitat” d’explicar a les meves companyes com era n’Ana realment i que havia dins el seu cap i cor.
Des de’l dia que vam començar aquesta assignatura vam parlar sobre el que volíem que fos, quines actituds eren necessàries, i va ser just en aquell moment que volia compartir la meva persona amb les companyes.
Vaig aprofitar per mostrar-me amb una dinàmica que acostumem fer al inici de la sessió, estic molt d’acord amb el que va dir na Cris: “Això s’ha convertit amb el dia del protagonista que fan els infants a les escoles” I és ben cert.
Hem va venir al cap modificar una dinàmica de presentació per convertir-la amb “la Teranyina dels Sentiments i Emocions”. Vaig passar molt nervis durant tota la setmana, no sabia si feia el correcte, si ho havia de contar tot, si semblaria un monòleg, si interessaria a les meves companyes, si elles voldrien participar i compartir les seves experiències...
I de sobte dijous 10 de març i són les 9 del matí! Quins nervis tenia a la panxa, el meu cap no podia aturar de pensar si sortiria be, si no tenia ni cap ni peus, si era una tonteria...
Me va saber motl de greu que no ho fóssim tot el grup, però sabia que aquell era el meu moment, havia de parlar, no podia esperar més.
Així doncs entre emocions i llàgrimes vaig sincerar-me a les companyes i explicar-les-hi qui era realment n’Ana Orfila.
Després de fer-ho hem vaig quedar buida, no havia més llàgrimes per treure, ni cap secret amagat dins la meva persona, tot havia sortit i me sentia alliberada. Però el que si hem va fer sentir de forma meravellosa, afortunada i excepcional fou l’actitud de tot el grup. Veure la seva generositat de voler compartir igual que jo la seva persona fou preciós i molt emocionant! No tenc paraules!
Tal i com han dit moltes companyes, aquesta sessió marcarà un abans i un després d’aquest grup.
Moltes gràcies!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)