Reflexion i pens........

Hola de bell nou a tothom!!

Un cop finalitzat el primer semestre del segon curs del Grau d’educació infantil tenc ganes i necessitat d’expressar les meves emocions i sentiments de com l’he viscut.
Personalment pens que ha estat el pitjor semestre viscut fins ara, potser més endavant no opini el mateix, però ara si.
M’he sentit molt estressada, angoixada, trista, nerviosa.... faria un llistat immens d’adjectius amb els quals me pogut identificar. En aquest segon semestre he viscut la millor i pitjor notícia referent a les notes acadèmiques. He tret la meva millor qualificació i he suspès per primer cop una assignatura que no m’esperava en part, la veritat que ha estat com un ”parol d’aigua freda a sobre”.

A mesura que han passat els dies ho he intentat assumir i veure la part positiva, però se me plantegen al cap moltes preguntes referents al pla que estem estudiant, el famós “Pla Bolonia”. No entenc que amb la gran quantitat de treballs que ens donen , tan profitosos, amb els quals aprenem ,exposem i desenvolupem moltíssimes capacitats cognitives hem de fer un examen memorístic. Amb el qual no aconseguim res més que “engolir” el temari i posteriorment “vomitar-lo” per oblidar-lo en poques hores, no li veig cap sentit miri per on ho miri. Pens que és molt més profitós per el nostre creixement aprendre mitjançant la pràctica, l’experiència que d’aquesta manera s’aprèn millor. Ja ho deia aquest cap de setmana passat a les jornades d’educació infantil en Bernard Aucouturier, els infants necessiten experimentar per poder créixer cognitivament i pensar.

Durant aquest semestre he viscut una situació un tant “catastròfica” personalment, i tot m’ha fet sentir-me d’una manera fràgil, sensible, pessimista...Que segur me van influir en la meva persona i estudis. En una ocasió me vaig equivocar a la hora de jutjar a les companyes de classe, però per sort vaig saber rectificant i probablement he crescut com a persona amb aquest error! I pens que m’ha unit més a les meves companyes.

Aquest nou semestre després d’unes merescudes i necessàries vacances “terapèutiques” junt amb en Javi, he vingut amb les piles carregades. Ja hem fet algunes classes amb els nous mestres, tenim matèries molts diverses i que fan “molta gana”. Ara vorem quina metodologia i dinàmiques duen a terme perquè sigui un treball realment profitós i significatiu. De primeres ja sabem que tindrem apart dels treballs, exàmens finals i això ja hem fa por!!